Terremotos emocionales: 2008

Després de molt temps de pensar-ho, marxo. M'en vaig en busca d'una vida millor, a cambiar d'aires, a començar de nou, a fer món, a fer diners, a fer treballs que fa anys que somío.
Els somnis, a vegades són dificils de cumplir però suposo que, sent persistent, acaben per fer-se realitat. El meu primer somni era treballar amb gossos i/o animals i s'ha complert, sense adonarme'n ja formo part d'Educan.Vaig formarme com a educador caní fa un 3 o 4 anys, no recordo i ara estic dins de l'única empresa d'ensinistrament caní que crea coneixement, la millor d'Europa. L'altre somni era ser mare i el 23 de setembre ho vaig ser.
Què hem queda? Doncs no decepcionar, ni per una banda ni per l'altre.

El més dificil es marxar, deixar enrere 21 anys a Barcelona, deixar als amics, el barri, casa meva i sobretot a la família, aixó si que és difícil. Sé, que despres d'uns mesos m'hi acostumaré a viure a 800 km de casa pero ara resulta complicat.
Menys mal que Aina és petita encara i no és concient dels cambis.

Una de les coses que anyoraré més? Buf!! Complicat. Suposo que barallar-me amb el meu germà, juas,juas, encara que ell no ho reconegui ens agrada cridar-nos! A la Mi Niña, sobretot a ella, a la meva germana, encara que fins fa pocs anys no hem tingut molta relació, i a la mami, els panellets, la sopa de galets, el fricandó, i las "migas" dels diumenges. Necesito altre post al blog per parlar de la meva familia, això un altre día.
Ara recordant tots els moments es fa un nus a la gola, la familia Campillo no som molt d'expressar els nostres sentiments en públic pero en aquests moments es dificil aguantar...

Els amics,

l'Ana: grácies per oferir-me treball, per confiar en mí, grácies pels moments ana-joana-sandra a Poblenou, grácies per ensenyar-me a portar una tenda, grácies per escoltar-me en moments difícils, per convidar-me el día més feliç de la teva vida, per ensenyarme a estimar-educar lloros, per ser la meva amiga, grácies per ser com ets, et trobaré a faltar.No sé com acomiadar-me de tú, en realitat no vull fer-ho, espero veure't molt aviat, no perdre el contacte, seguir com fins ara, amb la teva amistad.

Silvía: sobretot, grácies per aguantar els meus crits quan trucava a l'oficina, per relaxarme en moments d'exaltació, per fer-me veure les coses d'un altra perspectiva, per tot mil grácies.

Et desitjo molta sort per Londres, que en el treball que trobis et valorin, que siguis molt feliç, en definitiva, que te vaya bonito!!!

Abel: la nostra relació va començar quan ens van posar d'encarregats, semblava un repte molt complicat pero hem sortit "aireosos", hem acabat fent de tot una mica. Volia donar-te les grácies per ser tal i com ets, muy mujer, juas juas, saps entendre'm i guardar-me algun secret....

Que et vagi molt bé i puguis endirsar-te en la compra d'un pis ben aviat.

Arlette: fa poc temps que ens coneixem pero la relació ha sigut molt intensa, graciés a la merda de la empresa, que si Arlette paga el hotel, que si no tengo ave para volver, etc. Mira que visquen tan aprop, és una llástima no haber-te conegut abans...

Iván: buf, aquest si que més dificíl acomiadar-me, el que més, vaig coneixe't gracies a l'Ana i no hem cansaré d'agraïr-li. La relació va començar a fluir a partir de Iberzoo. Tots els díes que dinavem a Sant Andreu, les sesions de fotos, els comerços al carrer.... A part de ser el criador de l' Elmo y la Mika, ets el meu millor amic, t'ho explico tot i quan dic tot no es metaforicament, TOT.

Has entrat a formar part de la meva vida i aqui no tinc vergonya de dir-ho, a tu et trobaré a faltar tant com a la meva familia, encara que desde que estic de baixa ens veiem molt menys et necesito tan com abans. Ets com el meu germà gran perque si dic com el meu pare et veuras massa vell, juas,juas. Vull donar-te les grácies per estar al meu costat en moments baixos, en moments d'eufória col.lectiva i en moments que només tu i jo sabem, moments baixos on tú vas saber animar-me per continuar endavant, per seguir perseguint somnis, encara que pensesis que eren -coses de nens- . Hem resulta molt complicat expresar-ho, tú ja ho saps, ets capricorn com jo i hem de fer-nos els durs abans que ens vegin afectats.

Espero no decepcionar-te i no haber de sentir: -Lo vés? Ya te lo dije, tú has de cojerte el piso de Sant Andreu y seguir al pie del cañón en PP.

Jo sé que penses que és una bojeria marxar però no aguanto més estar aqui, ja no tinc forces per lluitar a la ciutat, si marxo es per Aina, per donar-li una vida millor, per una bona educació i perque crec que no hem queda res més a fer aqui a Catalunya, NADIE ES PROFETA EN SU TIERRA, tinc els millors amics del món i sobretot, tu n'éts ún d'ells.

Desde que te conocí empezó mi amistad con todo tipo de pollitos, aqui pongo un par de fotitos:

ay mi you-you!!!

Quina cara de por!!! -És la grandeza de un guacamayo Jacinto

Un pollet!!!

Isabelita!!! la Eclectus de Pozuelo!!!

Willow, el Ara Arauna de Alcalá

Aniré recuperant més fotos, doncs aixó tito, que ja no serà el mateix, siempre nos quedará sant andreu. Espero no perdre el contacte i que quan passis per Brunete vinguis a fer-me una visita.

Hem falta donar-te les grácies per Elmo y Mika, que cada vegada que els tinc a sobre m'enrecordo de tú.

En conclusió, que us trobaré molt a faltar.

Petons.

Sandra Campillo